lunes, 2 de marzo de 2009

chaucito, genio!

El Abril del año pasado saltaba la noticia.
Yo escribí un post al respecto.

ÉSTE

No imaginaba que no lo superaría.
Ayer, cuando se lo contamos a Rebeca, lloró mucho.
Ella amaba a Pepe Rubianes.
Desde que miramos un DVD suyo en casa, en Barcelona, hace ya 5 años.
Ella tenía 12.
Y se aprendió enterito su monólogo.
Lo fuimos a ver varias veces al teatro.
Lo saludamos, lo felicitamos, y Rebe hasta le escribió una carta.
Chau genio, hasta la próxima.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

joder, acabo de despedir-me d'ell mirant un bon rato el youtube, sense faltar al tòpic, he començat trist i he acabat descollontant-me de risas, és boníssim...

Emili Manrique dijo...

idem. grande!

carlinhos dijo...

ahir a la tarda vam fer el mateix a casa. Primer amb la Rebe cagant-nos de risa i després amb la Maria quan va arribar. És impossible aguantar la tristor quan l'escoltes. Impossible.

site meter